Documents de treball

Bibliografia caótica amb criteri ; )

* La següent recopilació de texts és lleugerament diferent de la versió en anglès

INFORMES I ANÀLISI SOBRE NOUS BENEFICIS PER A L’ECONOMIA I EL SECTOR CREATIU: COMPARTIR ÉS BO (és bo per a la salut, és bo per a l’economia).

  1. Informe:

    Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, 35¬∫ período de sesiones Ginebra, 7 a 25 de novembre de 2005 (Castellà)

    “Es considera que només “l’autor” ‚Äîés a dir, el creador, ja sigui home o dona, individual o col¬∑lectiu, de produccions científiques, literàries o artístiques‚Äî [‚Ķ] pot ser el beneficiari de la protecció dels “interessos materials” (Art. 15, paràgraf 1 (c)). Sota els règims de protecció dels tractats internacionals existents, les persones jurídiques també estan incloses entre els ostentadors de drets de propietat intel¬∑lectual. Tanmateix, [...] els seus drets, com que són naturalesa diferent, no poden protegir-se des del punt de vista dels drets humans.”
    (Comitè de Drets Económics, Socials i Culturals de l’ONU [GE.06-40060 (E) 020206)
  2. Informe:

    Mr.Dr. Annelies Huygen, A. Huygen, P. Rutten, S. Huveneers, S. Limonard, J. Poort, J. Leenheer, K. S. Janssen, N. van Eijk, N. Helberger, Ups and downs – The economic and cultural effects of file sharing on music, film and games. 3-3-2009

    Article de premsa: David Martín para MyComputer.com, P2P, bueno para la economía

    Un estudi encarregat pel govern holandès ha demostrat que el fet de compartir arxius a Internet té un efecte positiu per a l'economia, tant a curt com a llarg termini. S'estima que gràcies a l'intercanvi d'arxius l'economia holandesa té uns beneficis d'uns 100 milions d'euros l'any.
  3. Informe:

    Felix Oberholzer-Gee y Koleman Strumpf, File Sharing and Copyright

    Article de premsa: Derechos Digitales, Harvard dice que copyright menos restrictivo beneficia a la sociedad

    Segons els economistes de l'Escola de Negocis de Harvard, l'ús compartit d'arxius no ha descoratjat la creativitat com tampoc la producció cultural. El 2007, el nombre de discos editats va passar de 35.516 a 79.695 publicats, que inclouen 25.159 àlbums digitals. A escala mundial, el nombre de llargmetratges produïts cada any ha augmentat de 3.807 el 2003 a 4.989 el 2007.
  4. Informe:

    Mary Madden, The State of Music Online: Ten Years After Napster June 2009

    Article de premsa: El País, El CD resiste gracias a las descargas

    En els últims deu anys, l'impacte de les xarxes d'intercanvi d'arxius va provocar la ràpida dispersió de continguts musicals, el que va portar a un major consum de música en les seves diferents formes.
  5. Informe:

    Michel Boldrin y Pablo Vázquez, Derechos de propiedad intelectual: derechos de autor, març 2010

    Article de premsa: ADSLzone, Un informe elaborado por economistas critica la Ley Sinde aprobada por el Gobierno

    Menor protección de copyright = menor producción artística = error
    La Llei d'Economia Sostenible no és una bona idea. No aportarà res al canvi de model i probablement ho faci més difícil.
  6. Informe:

    CoreData, Top three reasons we choose ‘illegal' downloads, Abril 2010

    Article de premsa: Box Byte para Fayer Wayer, La mayor parte de ‚Äòlos piratas' pagarían por descargas ‚Äòlegales' (Australia)

    La majoria de les persones que fan descàrregues de pel¬∑lícules, música i sèries de televisió pagarien per aquestes si hi hagués un servei barat i ‚Äòlegal' tan útil com les eines per compartir arxius actuals, tipus BitTorrent.
  7. Columna (en anglés):

    Charles Arthur, Are downloads really killing the music industry? Or is it something else? The Guardian 9/ 06/ 2009

    Per què la indústria musical persisteix a dir que cada descàrrega és una venda perduda? Fins i tot si ho penses, no pot ser cert. Les persones ‚Äîfins i tot les que descarreguen arxius‚Äî disposen d'una suma limitada de diners. En temps pretèrits, compraven vinils. Peró si fas que deixin de descarregar, creus que correrien en bandada a les botigues a comprar aquestes cançons? Crec que no. Sospito que farien una cosa completament diferent. Crec que gastarien els seus diners en una cosa completament diferent.
  8. Informe:

    Nielsen SoundScan, 2009 U.S. Music Purchases up 2.1% over 2008; Music Sales Exceed 1.5 billion for Second Consecutive Year , 2009

    Article de premsa (en anglés): Blog Nielsen, A Big Music Year for Jackson, Boyle, Swift, Digital Downloads‚Ķ and Vinyl?, gener 2010

    Mentre les vendes físiques disminueixen davant les digitals, les vendes d'àlbums de vinil van créixer en un 33 %, amb 2,5 milions d'unitats venudes. Figures de l'indie-rock de la blogosfera com Animal Collective, Bon Iver i Iron & Wine van assolir el top de vendes al costat de grans estrelles com Radiohead i Wilco. També és notable que 2 de cada 3 vendes van ser de botigues de discos independents.
  9. Informe:

    Krank N. Maggid Associates, Introducing Hollywood's Best Customers Vuze User vs. General Internet: Comparative Data, June, 2, 2009

    Article de premsa (Anglès) Fuente: Vuze Blog, El Perfil del Usuario de Vuze, 2 de juny 2009

    Vuze analitza els seus consumidors: increïblement cinèfils. Àvids consumidors de vídeos en línia (sobretot de TV en directe). Grans consumidors de tecnologies. Influents i ultra connectats. Grans amants de la ciència ficció i l'animació. Probablement els millors clients de Hollywood.
  10. Columna:

    Alejandro Eguía, ¬øCómo se dividen las ganancias de un disco vendido?, 12 febrer, 2010

    Fuente: kn.com.au
  11. Estudi:

    comScore, Inc, comScore Releases January 2010 U.S. Online Video Rankings

    Article de premsa : Adrián Segovia para El País, Los internautas de USA consume vídeos en la red, març 2010

    135 milions d'internautes de vídeo van veure 12.700 milions de vídeos a Youtube als EUA durant el gener de 2010. Aixó significa que cada usuari va veure de mitjana 93,4 vídeos‚Ķ La durada mitjana del vídeo a Internet va ser de 4,1 minuts. Si cada usuari de mitjana veu més de 93 vídeos a Youtube amb una mitjana de 4,1 minuts de durada podem intuir que el grau d'atenció és extremament elevat.
  12. Informe:

    Professor Anne-Britt Gran, Downloading music and CD purchases, BI Norwegian School of Management. 2009

    Article de premsa: Alvaro A. Ricciardelli para El País, Las descargas no son tan malas para la industria musical, 21/04/2009

    Aquest informe demostra que els que comparteixen arxius són també els que compren més música.
  13. Informe (en anglés):

    Mehan Jayasuriya, Jef Pearlman, Robb Topolski, Michael Weinberg, Sherwin Siy Forcing the Net Through a Sieve: Why Copyright Filtering is not a Viable Solution for U.S. ISPs, 22/07/2009

    El filtre sobre el copyright no solament seria ineficaç sinó que causaria un gran dany als usuaris, creadors, innovadors, negocis i a l'economia, a més de dinamitar les metes del National Broadband Plan (EUA).
  14. Artículo (en anglés):

    How Much Do Music Artists Earn Online?, April 13, 2010

  15. Informe:

    Supply Responses to Digital Distribution: Recorded Music and Live Performances

  16. Informe:

    Research report of the EDUfashion project

  17. Informe (en anglés):

    David Bahanovich y Dennis Collopy for University Of Hertfordshire, Music Experience and Behaviour in Young People, Summer 2009.

    Informe fet a partir d'una enquesta a joves britànics entre 14 i 24 anys. La música continua sent la forma més valorada d'entreteniment. Els joves tenen una noció inherent de què són els drets d'autor, peró opten per ignorar-la; la gran majoria va reconèixer saber que compartir arxius és considerat ‚Äòil¬∑legal', peró continuen fent-ho.
  18. Informe:

    Christian Handke Erasmus University, Rotterdam, Netherlands.The Economics of Copyright and Digitisation: A Report on the Literature and the Need for Further Research. UK's Strategic Advisory Board for Intellectual Property Policy (SABIP), 2010

    Els efectes del copyright poden diferir substancialment a curt i llarg termini. En el curt, els guanys són a expenses dels usuaris. En el llarg, els beneficis associats a qualsevol suplement addicional a la protecció del copyright faran alguna cosa més que compensar el cost de l'accés als usuaris perquè el copyright pugui oferir beneficis als inversors (i.e. una eficiència de Pareto). Aquesta perspectiva a llarg termini no és inclusiva, perquè dins dels usuaris hi ha els qui creïn a partir d'una altra obra. El copyright no és beneficiós inequívocament per als creadors i l'excessiva protecció pot fins i tot disminuir el subministrament de treballs registrats.
  19. Article de premsa:

    Ricardo Grande para El País. La recaudación de los conciertos sube un 50% desde 2000. 23/02/2010

    L'última dada anual d'ingressos és de 150 milions d'euros. El nombre d'espectadors creix un 34%, fins als 33,4 milions.
  20. Informe:

    Thomas Rogers & Andrew Szamosszegi, Fair Use in the U.S.. Economy: Economic Contribution of Industries Relying on Fair Use, 2010

    Un estudi promogut per les indústries als EUA, entre les quals hi ha Microsoft, sobre la utilitat económica de l'‚Äòús just'.
  21. Informe (en anglés):

    Creative Commons. Defining "noncommercial": A study of how the online population understands "noncommercial use". (setembre de 2009).

    Les llicències Creative Commons no comercials exclouen l'ús d'un treball "en qualsevol forma" la primera intenció del qual es dirigeixi a aconseguir un profit comercial o una compensació monetària privada. Aquest estudi empíric planteja que les llicències no comercials estan creixent cap a llicències de col¬∑laboració en línia.
  22. Article de premsa (en anglés):

    Nick Crocker, 5 Predictions for the Music Industry in 2010, 25/ 12/209
    Fuente: Mashable

    Els segells seran més dinàmics, la venda de música en CD continuarà caient, les estratègies de llançament evolucionaran, la música viurà legítimament "en els núvols"‚Ķ
  23. Article de premsa (en anglés):

    Julián Sánchez en ARS Technica, 750,000 lost jobs? The dodgy digits behind the war on ‚Äòpiracy', 7 de octubre 2008

    750.000 ocupacions perdudes? Les dades després de la guerra contra la ‚Äòpirateria' són poc fiables.

    Columna de Opinión (Castellà): David Hammerstein, "La ‚Äòpiratería' digital" no causa una pérdida de empleo

  24. Columna:

    Thinkerless, Mentiras, malditas mentiras y estadísticas, 29/03/ 2010

    Desmuntant les fal¬∑làcies de l'informe "Construyendo una Economia Digital: la importància de Salvar Trabajos en las Industrias Creativas de la UE".
  25. Proposta:

    Icelandic Modern Media Initiative, Proposal for a parliamentary resolution, 16/06/ 2010

    El 16 de juny, el Parlament islandès va aprovar per unanimitat una proposta per introduir un nou règim legislatiu que protegeixi i enforteixi la llibertat d'expressió, i el lliure flux d'informació a Islàndia i en tot el món. La votació va ser unànime per part de tots els integrants del govern.

Anàlisi sobre nous beneficis per a l'economia i el sector creatiu: compartir és bo (és bo per a la salut, és bo per a l'economia).

  1. Llibre (en anglés):

    Benkler, Y. (2006). The wealth of networks: How social production transforms markets and freedom. New Haven, CT: Yale University Press.¬°

    Benkler planteja que el comú basat en la producció d'intercanvi està creixent en importància com una forma de maneig de recursos i producció eficient i democràtica, diferent al mercat i a l'estat.
  2. Llibre (en anglés):

    Hess, C. & Ostrom, E. (Eds.) Understanding knowledge as a commons: From theory to practice. Cambridge, Massachusetts: The MIT Press. (2007).

    Hess i Ostrom (Premi Nobel d'Economia el 2009) expliquen com el procomú, sota certes condicions, és una forma de governança més eficient per a recursos basats en el coneixement.
  3. Informe (en anglés):

    Terranova, T. Free labor: Producing culture for the digital economy. Social Text 18, 33-58. (2000).

    Terranova documenta com les corporacions basades en el copyright i el programari propietari s'estan lucrant del treball voluntari.
  4. Llibre (en anglés):

    Castells, M. The rise of the network society. Malden, MA: Blackwell. (2000).

    Castells planteja que les bases de les xarxes en el flux d'informació s'adapten millor a la societat emergent.
  5. Vídeo:

    La propiedad intelectual, a debate: David de Ugarte vs Juan Urrutia, 26/04/2010

  6. Informe (en anglés):

    Fuster Morell, M. The governance of online creation communities. The provision of infrastructure for the building of digital commons. Doctoral dissertation. European University Institute. (2010)

    Aquest estudi fonamenta que la infraestructura en línia basada en el copyleft i FLOSS afavoreix comunitats en línia més col¬∑laboratives; en contrast, el copyright i el programari propietari no són capaços de generar interaccions col¬∑laboratives elevades.
  7. Llibre (en anglés):

    Santos, B. de S., (Ed.). Another knowledge is possible. London, UK: Verso. (2007).

    Santos aprofundeix en la creixent importància de la idea de coneixement procomú.
  8. Llibre (en anglés):

    Von Hippel, E. (2005). Democratizing innovation. Cambridge, MA: MIT Press.

    Per a Van Hippel el contingut generat per l'usuari constitueix una font clau d'innovació.
  9. Llibre (en anglés):

    Weber, S. The success of open source. Cambridge, MA: Harvard University Press. (2004).

    Weber mostra com el codi obert és reeixit en comparació amb les formes de producció vinculades al programari propietari.
  10. Bollier, D (2008). Los bienes comunes: Un sector soslayado de la creación de riqueza. In S. Helfrich (Ed.), Genes, Bytes y Emisiones ‚Äì Bienes Comunes y Ciudadanía

    Bollier ofereix un mapa detallat dels fenómens dels béns comuns avui, des de béns comuns naturals al procomú cognitiu.
  11. Llibre (en anglés):

    Rheingold, H. The virtual community. Homesteading on the electronic frontier. Reading, MA: Addison-Wesley. (1993).

    En aquest llibre, Rheingold va ser un dels primers a suggerir l'emergència de comunitats col¬∑laboratives en línia.
  12. Llibre (en anglés):

    Stalder, F. (2010). Digital Commons. In: Hart, Keith; Laville, Jean-Louis; Cattani, Antonio David (eds). The Human Economy: A World Citizen's Guide. Cambridge, UK, Polity Press.

    L'assaig de Stalder explora diferents aproximacions a la constitució d'un "comú digital" contra les forces de la privatització corporativa.
  13. Llibre (en anglés):

    Subirats, J. (2002). The dilemmas of an inevitable relationship: Democratic innovation and the information and communication technology. In J. Jordana (Ed.), Governing telecommunications and the new information society in Europe (pp.228-250). Cheltenham, UK: Edward Elgar.

    Joan Subirats revisa les diferents concepcions de democràcia que han adoptat noves tecnologies amb usos polítics, així com els seus perills.
  14. Assaig (en anglés):

    Coleman, Gabriella (2009) Code is Speech: Legal Tinkering, Expertise, and Protest among Free and Open Source Software Developers. Cultural Anthropology. 24(3): 420-454 (2009)

    "Aquest assaig examinarà els canals pels quals els desenvolupadors de programari lliure i obert reconfiguren els principis fonamentals de la tradició liberal‚Äîi el significat tant del concepte llibertat com el d'expressió‚Äî per defensar-se dels esforços per limitar la seva autonomia productiva. Demostro com els desenvolupadors de programari lliure i obert lluiten i especifiquen el significat de la llibertat liberal, especialment la llibertat d'expressió, a través del desenvolupament d'instruments i discursos legals en el context del projecte de programari lliure i obert."
  15. Love, James (2002) Artists Want to Be Paid: The Blur/Banff Proposal

    La música popular ha definit cada generació. A mesura que comencem el próxim mil¬∑lenni, la música és també la configuració d'una nova generació de tecnologies i lleis que tindran conseqüències molt més enllà d'aquest art en particular. Aquest és un informe d'una conversa sobre música, i més concretament, sobre com els músics haurien de ser pagats per les obres digitals.
  16. Informe (en anglés):

    Medosch, Armin (2010) Post-Privacy or the Politics of Labour, Intelligence and Information

    Aquest text sosté que l'erosió de la privadesa no és un subproducte de la informació i la comunicació, sinó una propietat sistèmica del capitalisme informatiu. Els mites fundacionals de la societat de la informació motiven i legitimen la construcció de sistemes de control aplicant tècniques probabilístiques per controlar els riscos futurs. En l'arrel d'aquesta configuració hi ha les relacions laborals antagóniques que han determinat el camí del desenvolupament tecnológic des de la Revolució Industrial. Aquestes tendències han arribat a un punt culminant en la crisi neoliberal recent. El bé comú digital s'ofereix com un remei incomplet i provisional.
  17. Artículo:

    Dans, Enrique (2010) Neutralidad en la red y gratis total

    "La neutralitat de la xarxa és un principi fonamental d'Internet, recollit en el seu disseny, i que és fonamental preservar perquè no perdi la seva naturalesa. El "gratis total" és una cosa que no existeix, una fal¬∑làcia absurda que és repetida a tall de mantra obsessiu pels enemics del progrés, i que és simplement falsa: res a la xarxa no és "gratis total". Es paga per l'accés a ambdós costats, i es poden utilitzar perfectament els mecanismes existents per gestionar el tràfic, optimitzar els serveis o evitar l'abús sense necessitat de vulnerar la neutralitat de la xarxa"
  18. Artículo:

    Dans, Enrique (2010) ¬øCuadrando el círculo?

    Qui va dir "tot gratis"?
  19. Llibre (en anglés):

    Becker, Konrad (2009) Strategic Reality Dictionary. Deep Infopolitics and Cultural Intelligence, Autonomedia, New York.

    Ofereix setanta-dues claus per a la construcció, la imposició i el manteniment dels sistemes contemporanis d'inclusió i exclusió, que només funcionen per dues raons principals: per cautela, i perquè poden dissenyar les nostres creences inconscients. (Brian Holmes)
  20. Moulier Boutang, Yann (2004) Riqueza, propiedad, libertad y renta en el capitalismo cognitivo en VV.AA (2008) Capitalismo Cognitivo. Traficantes de Sueños, Madrid.

    Recopilació de textos de diversos autors i autores que defineixen i analitzen el marc del capitalisme cognitiu com un nou escenari de govern i extracció de rendes de la producció col¬∑lectiva. En el text de Boutang, s'analitza el fracàs de la "nova economia" i la seva crisi de valor. Boutang explica els "encerclaments digitals", una nova forma d'acumulació originària i advoca per la renda bàsica com a forma de reconèixer la producció de la fàbrica social.
  21. Artículo (en anglés):

    Tim Berners-Leehttp://www.w3.org/DesignIssues/Fractal.html" target="_blank">, The Scale-free nature of the Web, 1998

    Tim Berners-Lee analitza com fenómens en la web poden augmentar la seva escala sense perdre els seus principis organitzatius.
  22. Article (en anglés):

    Rick Prelinger, Beyond Copyright Consciousness, November 2000

    Com que volíem grans biblioteques de música i érem incapaços de pagar-les, de nens gravàvem en casset tots els àlbums i programes de ràdio que podíem.
  23. David K. Levine Against intellectual Monopoly, 2005

  24. Article:

    Juan Freirehttp://nomada.blogs.com/jfreire/2009/04/empresa-abierta-produccin-p2p-y-contratos-sociales.html" target="_blank">, Empresa abierta, producción P2P y contratos sociales, Abril 2009

    L'aparició en els últims anys dels sistemes de producció, especialment de coneixement, peró també de productes i serveis, basats en grans comunitats d'individus distribuïts per plataformes digitals de col¬∑laboració i amb el seu suport (el que podríem denominar P2P o producció d'igual a igual) ha desafiat els conceptes clàssics de l'economia. Aquest article analitza alguns d'aquests models i presenta les principals teories que hi són subjacents.
  25. Manifest (en anglés):

    Jaromil Dennis Rojohttp://jaromil.dyne.org/journal/weaver_birds.pdf" target="_blank">, The Weaver Birds, agost 2008

    Document que examina els primers 8 anys de funcionament de Dyne.org reflexionant sobre nocions de producció col¬∑lectiva, creativitat, llibertat i posant de manifest alguns dels problemes que amenacen les comunitats de desenvolupadors de programari lliure.
  26. Article:

    Emmanuel Rodriguezhttp://swarm-webjournal.info/articulo/commonfare-o-barbarie" target="_blank">, Commonfare o Barbarie, juny 2010

    Aquest article analitza la idoneïtat d'una renda bàsica com a mecanisme de retribució del treball cognitiu en un moment de crisi generalitzada del model capitalista. Quan creativitat, comunicació, coneixement i xarxes socials són ja elements corrents del llenguatge empresarial, és necessari revertir la lógica económica convencional per trobar models més sostenibles per a aquesta nova realitat.
  27. Manifest:

    Manifiesto del Dominio Público, gener 25, 2010

    El domini públic hauria de ser públic per definició.
  28. Informe:

    Nagla Rizk & Lea Shaverhttp://2010.fcforum.net/wp-content/uploads/files/A2KEgypt.pdf, Access to Knowledge in Egypt, New Research on Intellectual Property, Innovation and Development, 2010

    Informe de Rizk i Shaver sobre com la propietat intel¬∑lectual emmarca l'accés al coneixement a Egipte.
  29. Article de premsa:

    José Perea per a Abadiadigital, Los planes ‚Äòanti-piratería' cuestan el doble que la supuesta ‚Äòpiratería', 22/9/2009

  30. Kleiner, Dmytri (2007) Copyfarleft and Copyjustright

    Els desafiaments per als drets d'autor tradicionals com a resultat de les aplicacions peer-to-peer, el programari lliure, l'intercanvi d'arxius i l'art de l'apropiació han provocat un ampli debat sobre el futur del dret d'autor. Dmytri Kleiner es fa ressó de les crítiques a la propietat material de l'esquerra, que incideixen sobre l'àmbit de la producció artística amb copyleft, i es pregunta com, dins del règim de drets d'autor existent, els artistes poden guanyar-se la vida.

NOVES EXPERIÈNCIES PER A LA COMUNITAT CREATIVA

  1. Llibre:

    YProductions (2009) Nuevas economías de la cultura

    Aquesta investigació analitza diferents nocions de cultura que s'han manejat en les polítiques culturals i com s'ha anat construint una accepció económica a través dels termes ‚Äòindústries culturals' i ‚Äòindústries creatives'. La primera part està centrada a comprendre com el pensament neoliberal i el paradigma de les indústries creatives han afectat l'estat. A través del cas d'estudi del model brasiler, s'analitzen altres formes d'entendre la política cultural, l'únic rèdit de la qual no ha de ser económic, i es conclou amb la possibilitat de substituir el discurs al voltant de les ‚Äòindústries creatives', per un de nou encuny que adopti les "empreses del procomú" com a motor d'un nou paradigma per teixir relacions més equilibrades entre economia, cultura i societat.
  2. Article de premsa:

    Javier Candeira, Modelos de negocio: Cómo ganar dinero en un mundo perfectamente copiable, desembre 2009
    Fuente: RTVE.es

    "Els models de negoci post-Internet hauran de tenir en compte l'existència de xarxes P2P i el públic com a disseminador de l'obra existent. Ni tan sols no és necessari que siguin negocis que depenguin d'aquesta disseminació: n'hi ha prou que no depenguin de l'escassetat i el control de les cópies".
  3. Llibre:

    Larkin, Brian (2008) Signal and Noise. Media, Infraestructure and Urban Culture in Nigeria. Duke University Press, London.

    Una contribució molt necessària als relativament pocs estudis que examinen els mitjans de comunicació en contextos colonials i postcolonials. L'autor ha seleccionat Nigèria, una excolónia de parla anglesa, com el cas d'estudi per a aquest treball. El llibre proporciona informació detallada sobre la naturalesa contradictória de les lluites identitàries d'un Estat postcolonial, quan els reclams cap a una identitat nacional única empenyen contra la presentació d'un estat globalitzat i modernitzat. Larkin, amb èmfasi en el cinema, aconsegueix aquesta tasca mitjançant un examen dels mitjans de comunicació moderns a Nigèria.
  4. Informe:

    Lemos, Ronaldo y Castro, Oona (2008) Tecnobrega: Pará Reinventing the Music Business. Aeroplano Editora

    Davant la crisi de la indústria discogràfica i els "remeis legals" que volen revitalitzar-la, aquest llibre mostra fenómens emergents que es postulen com a models de negoci. El tecnobrega és el cas d'estudi principal del llibre, el qual demostra que la producció musical que es genera en les favelas brasileres i la seva distribució en els "top manta" de la ciutat són la fàbrica informal d'aquest fenomen musical. El seu vertader model de negoci es basa en l'economia de l'experiència, aquesta que s'ofereix a les festes i concerts que ara mateix són un fenomen de masses.
  5. Article (en anglés)

    Mike Masnick, The Future Of Music Business Models (And Those Who Are Already There), 25/01/2010

    Fuente: TECHDIRT

    Connectar amb els fans (CwF) + raó per comprar (RtB) = el model de negoci

  6. Llibre (en anglés):

    Terry Hancock, Achieving Impossible Things with Free Culture and Commons-Based Enterprise (2009)

    Sis "coses impossibles": GNU / Linux, Wikipedia, els Creative Commons, la Fundació Blender, Open Hardware i l'OLPC/ Sugar project. Tot creat sota llicències lliures d'usar per tots, fent cas omís de les nostres idees convencionals de negoci. És màgia, coincidència, o simplement el sentit comú aplicat al treball?
  7. Toner, Alan (2007) A Commons for Creators or Consumers

    En aquest breu article s'enfronten dues visions sobre l'ús de les llicències lliures que apel¬∑len a restriccions diferents. D'una banda, els que intenten conformar un procomú que tothom pugui utilitzar, distribuir i explotar. De l'altra banda, aquells amb l'objectiu de permetre l'accés, sense contemplar altres usos. En definitiva, es pregunta sobre què significa realment la "cultura lliure" i com es pot fer sostenible.
  8. Llibre (en anglés):

    Howkins, John (2001) The Creative Economy.

    Anàlisi exhaustiva de la nova economia, basada en les persones creatives, en les indústries creatives i en les ciutats creatives. John Howkins comença amb la creativitat individual de cada persona i explora la identitat, l'art, la societat i el desenvolupament empresarial i mundial. Howkins considera el copyright essencial per extreure valor de la producció creativa
  9. Llibre:

    Pardo Kuklinski, Hugo, Geekonomía, Un radar para producir en el postdigitalismo, Col.lecció Transmedia XXI. Laboratori de Mitjans Interactius, Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona 2010.

    Anàlisi de la crisi dels intermediaris tradicionals, com ara el copyright, les universitats i els mitjans. Sosté que al 99 % dels artistes els beneficia la massificació d'Internet, perquè els seus costos de producció tendeixen a zero.
  10. Article de premsa:

    El Mundo.es, ¬øCobran más los músicos en un mundo de descargas ‚Äòilegales' y ‚Äòpirateo'?, 21/11/2009

  11. Carta:

    Pablo Soto, Carta de Pablo Soto al Presidente del Gobierno, març 2010

  12. Article de premsa:

    Intereconomia, Internet salvará la música, 29-03-2010

    L'streaming guanya terreny a les descàrregues. Last.fm, Pandora, Spotify, Deezer o Yes.fm guanyen cada dia més adeptes. Els usuaris tenen accés a les cançons, peró no les emmagatzemen. És ‚Äòlegal', gratuït i el bot salvavides de les discogràfiques. Internet salvarà la indústria que gairebé ofega.
  13. Article de premsa:

    Enrique García para Meristation, Valve cree que la ‚Äòpiratería' se combate con buenos contenidos, 3 de agost 2009

    Per a la desenvolupadora de videojocs Valve la clau consisteix a apostar per jocs bons, amb nivells alts de qualitat i servei durant el llançament i després d'aquest. Així "possiblement sofriràs menys la ‚Äòpirateria'".
  14. Discurs:

    Juan Carlos Rodríguez Ibarra, Premio a la Trayectoria Personal, Entrega Premios de Internet. 2010 17/05/2010

    Expresident de la Junta d'Extremadura que va implementar l'ús de programari lliure en l'administració durant el seu mandat.
  15. Manifest:

    Copyright for Creativity

    Declaració que inclou exemples pràctics. Està firmada per organitzacions com l'International Music Managers Forum (IMMF) i The Computer and Communications Industry Association de la qual és també membre Microsoft. Demana a Brussel¬∑les una major visió de futur en les legislacions sobre copyright i una major aposta pels nous models económics i de remuneració de la comunitat creativa.
  16. Article de premsa:

    Ismael Valladolid Torres en Hispasonic, Para los artistas no es un crimen descargar su música, 16/06/2009

  17. Article de premsa:

    CIBERP@ÍS, Nuevos ingresos para viejas creaciones, 25/03/2010

    La ‚Äòpirateria' no és dolenta; el dolent és no treure'n rendiment. Aquesta és la conclusió que es podria donar després de dos anys de funcionament de Content ANEU, una eina de YouTube que serveix per localitzar vídeos i músiques penjades a la pàgina sense permís dels seus autors.
  18. Article de premsa:

    Javier Martín para El País, YouTube ayuda a los creadores a rastrear su material ‚Äòilegal' y sacarle provecho, 25/03/2010

    Gràcies a Content ANEU, Monty Python va incrementar les vendes de les seves pel¬∑lícules en un 16.200 %. El servei permet localitzar la procedència de les visites.
  19. Article de premsa:

    Laia Reventós para El País, Miniinversores: "Una alternativa para financiar, producir y distribuir películas", 25/03/2010

    Un total de 1.900 crowdfounders han donat 12,5 euros de mitjana a El Cosmonauta, un projecte amb 1,5 anys de vida i un bon nombre de seguidors a Internet. Uns altres 23 inversors ajunten 30.000 euros. I ara toca aconseguir un milió més que els permeti rodar la pel¬∑lícula i pagar sous a l'equip de rodatge, que comença a la tardor.
  20. Article de premsa:

    Laia Reventós para El País, Editor ‚Äòcopyleft': "Llegamos a territorios insospechados", 25/03/2010

    "L'editor no pot ser enemic de la tecnologia digital. La seva funció es justifica perquè millora els textos que rep i els dóna a conèixer al públic. Com més difusió obtingui, millor. En aquest sentit, Internet és el seu gran aliat."
  21. Columna:

    Ismael Valladolid Torres en Hispasonic, Lecciones de Pirate Bay a la industria musical, 6/4/2010

    L'experiència de Peter Sunde: "El que realment hauria de passar és que la gent recorrés a companyies més petites i més pendents de l'interès del consumidor i entre tots intentessin mètodes alternatius en lloc de la vella forma de guanyar diners".
  22. Columna:

    Peter Serafinowicz, Por qué robo películas‚Ķ incluso en las que salgo yo, 14 de maig 2010

    "El significat de ¬´propietat¬ª està començant a canviar. Si compres una pel¬∑lícula a iTunes ¬´tens¬ª dret a veure-la en determinats aparells sota determinades restriccions. Quan ¬´tens¬ª un DVD tens dret a veure'l cada vegada que se t'antulli i on vulguis. No obstant aixó‚Ķ has de veure deu minuts d'anuncis, avenços de pel¬∑lícules i avisos contra la ‚Äòpirateria'. Prefereixo descarregar-me'l, gràcies".
  23. Columna (en anglés):

    Jack Ely, Dejen de lloriquear por las descargas libres, 10/12/2008

    "Han acabat els dies en què els productors i músics de grups treballaven junts només per obtenir un contracte de gravació perquè poguessin cobrar de l'empresa discogràfica per un producte que generalment mai no s'alliberarà. Ja és hora que les empreses discogràfiques tornin a les seves arrels i es converteixin en el que van començar a ser, entitats destinades a capturar treballs per a la posteritat, i fer una eina de promoció per arribar al públic en l'edició següent".
  24. Article de premsa:

    Alex Marazzi en ALT1040, Moby: La RIAA debe ser desmantelada, 22/06/2009

    "Així és com les companyies volen protegir-se? Demandant mares per escoltar música? Multant-les amb 800 mil dólars per cançó? No ho sé, peró 'ser temut en comptes de ser respectat' no em sembla una forma de negoci que l'usuari elegeixi. No seria millor un model que ajudi els artistes a fer bons discos i doni als seus usuaris grans produccions a preus raonables?"
  25. Article de premsa:

    Antipro, Actor Stephen Fry admite ser ‘pirata'. 15/07/2009

    "He descarregat les sèries 24 i House mitjançant Bittorrent", admet l'actor britànic Stephen Fry en una transmissió en viu via Internet.
  26. Article de premsa:

    HISPAMP3, Bands "better because of ‘piracy'",15/06/2009

    "Tota la música que pugui escoltar un músic només contribuirà a enriquir la música com a forma d'art", afirma Ian Young.
  27. Article de premsa (en anglés):

    NMEhttp://www.nme.com/news/morrissey/46616" target="_blank">, Morrissey tells fans to boycott new box set reissues, 11/08/2009

    "Morrissey no aprova aquestes edicions i demanaria a la gent que no es molesti a comprar-los. Morrissey no rep pagaments d'EMI per cap catàleg, i no ha rebut una regalia d'EMI des de 1992."
  28. Article:

    Alfonso Gómez para Hardgame2, Blizzard no utilizará el DRM para luchar contra los ‚Äòpiratas', 27-05-2010

    "Si comences a parlar de DRM i de les diferents tecnologies que hi ha per prevenir la ‚Äòpirateria', et dic que és una batalla perduda per a nosaltres, perquè la comunitat és més gran que nosaltres, i el nombre de gent que vol contrarestar aquesta tecnologia, ja sigui perquè volen ‚Äòpiratejar' el joc o perquè els representa una curiositat, és molt més gran que els nostres equips de desenvolupament.
  29. Article:

    John Buckman, The Founder's Rant, Magnatune.

    El fundador de Magnatune explica les raons que el van portar a fundar l'empresa després de males experiències amb la indústria musical.
  30. Video (en anglés):

    Peter Sunde about Flattr Social Micro Donations, 22/04/2010.

  31. Video:

    This is Flattr, 14/02/2010.

  32. Article:

    Freibank music publishing,, 14/02/2010.

    Freibank explica el perquè de la seva existència, per a qui existeixen i on són.
  33. Video:

    The cosmonaut project, 14/02/2010.

    El Cosmonauta és un llargmetratge de ciència-ficció de Riot Cinema Collective que utilitza Internet per al seu finançament i distribució, de manera col¬∑laborativa i a més s'ofereix amb una llicència de Creative Commons que es pugui editar, copiar, remesclar i compartir.
  34. Johanna Backley, Lessons from fashion's free culture, Abril 2010

  35. Columna:

    MCM en 1889 Labs, The Success of Free, juliol 2009

    "Posa-ho en perspectiva: una bestreta típica per a un llibre d'aquesta classe és de 5.000 dólars. El més probable és que no veuré guanys per drets d'autor. Així que ara mateix estic 4.600 dólars per davant d'on hauria estat sota el tradicional model de "pagar primer". També, sota aquest sistema, tinc molts més lectors que el típic llibre destinat a aquest mercat. Els best sellers al Canadà són de 5.000 exemplars. Jo ja he fet aixó, més de cinquanta vegades."
  36. Informe:

    Volker Grassmuck, The World Is Going Flat(-Rate), 11/05/2009

    Excepció del copyright per ‚Äòlegalitzar' l'intercanvi factible d'arxius, emergeix com un alto el foc en la ‚ÄòGuerra de la Cópia'.
  37. Informe:

    Ralf Volker Grassmuck, Copyright Law Reform in Brazil: Anteprojeto or Anti-project?, 23/12/ 2009

    L'equilibri dels drets dels autors i els consumidors, la reintroducció d'una excepció de cópia privada, un permís de remescla i una nova agència reguladora per als drets d'autor són alguns dels punts fonamentals que el Ministeri de Cultura ha previst per a la llei de dret d'autor.
  38. Article:

    Will Page and David Touve, Moving Digital Britain forward, without leaving Creative Britain behind, PRS for Music, Economic Insight, Issue 19, 12.07.10

    Aquest article proporciona dos enfocaments possibles que es poden prendre per resoldre el problema. Els enfocaments són anomenats efectes secundaris "negatius" i "positius", el primer avalua una sanció, la mida de la qual dependrà del nivell de ‚Äòpirateria' definit en una determinada xarxa de l'ISP, mentre que el segon demana als ISP pagar voluntàriament una quota a canvi del dret de transmetre el contingut amb copyright a les seves xarxes legalment.
  39. Columna:

    Philippe Aigrain, Part by part on-line edition, 29/01/2010

    ¬øCómo reconocer los intercambios no comerciales a través de Internet mientras se financiación la creación?
  40. Declaració:

    Berlin Declaration on Collectively Managed Online Rights: Compensation without Control, 21/062004

    Document en el qual s'exigeix una remodelació de les entitats de gestió i una major transparència perquè siguin eines per a la remuneració del treball creatiu.
  41. Informe (en anglés):

    Fred von Lohmann, A Better Way Forward: Voluntary Collective Licensing of Music File Sharing, April 2008

    Les batalles legals que envolten el peer-to-peer (P2P) representen una pèrdua per a tots. Els segells discogràfics continuen enfrontant-se a la caiguda de les vendes, mentre que es fa que les desenes de milions de nord-americans que comparteixen arxius de música ‚Äîfanàtics de la música‚Äî se sentin com a delinqüents. Cada dia es produeixen incalculables danys col¬∑laterals: vulneració de la privadesa, traves a la innovació, empitjorament del creixement económic i individus processats a l'atzar per la indústria discogràfica. Mentrestant, les demandes contra els fanàtics de la música no han posat un cèntim a les butxaques dels artistes.
  42. Informe (en anglés):

    Fred von Lohmann, Monetizing File-Sharing: Collective Licensing Good, ISP Tax Bad, març 2008

  43. Richard Stallman, El impuesto adecuado para las grabadoras digitales de cintas magnéticas (DAT), 1992

    S'ha assenyalat que el propósit de l'impost és el de ¬´compensar¬ª els músics per les cópies fetes pels individus que utilitzen DAT. Tanmateix, el 57 % dels fons recaptats anirien a les companyies discogràfiques i els estudis d'enregistrament, deixant-ne menys de la meitat per a la gent que participa en el procés creatiu. La major part d'aquest romanent aniria a les grans estrelles del món de la música, afavorint així molt poc el desenvolupament de la creativitat musical. Mentrestant, els usuaris de DAT no podrien fer ús ple del poder d'aquesta tecnologia.
  44. Article:

    Rasmus Fleischer on Pirat Grupen, Content Flatrate" and the Social Democracy of the Digital Commons 2005

    Text en el qual s'analitzen els pros i contres d'aplicar un cànon d'accés a la cultura gestionat per entitats de gestió.
  45. La-EX Vamos a hablar de "pasta". Estado de la cuestión y notas contra el impuesto sobre la conexión a Internet. 2010

    Algunas ideas desde nuestras prácticas. EXGAE
  46. 3er capítol del Llibre Remix:

    Construir arte y comercio prósperos en la economía híbrida de Lawrence Lessig.

    Proposta del grup de traducció al castellà per al FCFórum 2010

  47. Conferència:

    Larry Lessig, Laws that choke creativity, March 2007

    (A la dreta del vídeo hi ha l'opció llegir la transcripció de la conferència en espanyol)
  48. Informe:

    David Bollier and Laurie Racine, Ready to Share: Fashion and the Ownership of Creativity: a global, competitive and profitable industry that does not rely upon copyright protection for its creative output.

    Qualsevol que s'endinsi a Internet, ràpidament descobreix que l'esperit creatiu és desenfrenadament viu. Un dia qualsevol, 8 milions de blocaires s'internen als boscos profunds de la World Wide Web agafant branques i fulls d'informació, que teixeixen als nius personals.
  49. Article:

    Michel Bauwens, Hacia la estación de Finlandia, una revisión del siglo XXI, 2009

  50. Bauwens, M. The Political Economy of Peer Production. 1000 Days of Theory. (2005).

    Bauwens ofereix una llista detallada de temes oberts sobre la producció entre iguals, i presenta experiències que estan funcionant com també apropaments teórics que poden ser útils per analitzar aquest fenomen.
  51. Informe:

    Consumers International, IP Watch List 2010

    La legislació sobre dret d'autor i les pràctiques d'aplicació estan canviant amb gran rapidesa a tot el món. No obstant aixó, cada vegada més els canvis resulten ser en benefici només dels sostenidors de drets, i deixen en segon pla l'interès i l'accés just dels consumidors a material educatiu i cultural. Per ajudar a comprendre la tendència global en aquesta àrea, Consumers International ha estudiat 34 països per llançar la seva Llista de Vigilància PI 2010.
  52. Conferència (en anglés):

    Michael Masnick, The Trent Reznor case study, Feb 2009

  53. Àudios:

    Copyright 1710-2010 For the encouragement of learning

    Recull del British Council d'opinions sobre el copyright del futur, durant l'Aniversari dels 300 anys de promulgació de la llei.
  54. Article de premsa:

    Ningún Terra, Youtube, Sony, música, copyright y modelos de negocio, 3/08/2009

    El vídeo en YouTube que Sony va optar per no censurar perquè es va adonar que era beneficiós
  55. Report complert (en castellà, en torn a 300 pàgines):

    Escuela de Organización Industrial, EOI, Estudio Economía Digital 20+20, 2010

    Investigació empirica amb la finalitat de treure a la llum noves formes de fer empresa basades en la innovació oberta i principalment en l'ús intensiu de les TIC.
  56. Article:

    Christine Cox and Jennifer Jenkins, "Between the Seams, A Fertile Commons: An Overview of the Relationship Between Fashion and Intellectual Property"

  57. Article:

    Marissa Gluck and Aram Sinnreich, "Music & Fashion: The Balancing Act Between Creativity and Control"

  58. Article:

    Los retos del libro digital

  59. Dossier:

    International Commons Conference in Berlin.

Informes que ataquen les "nostres" hipótesis peró que demostren que tenim raó.

Sovint els informes fets per les indústries són esbiaixats, a causa que només contemplen una part dels agents en joc. Per exemple, la SGAE als seus informes sobre la comunitat creativa considera només la situació dels seus socis com a indicativa de la situació de la comunitat creativa en general quan, actualment, una bona part dels artistes ja no pertanyen a cap entitat de gestió. Aixó produeix informes amb dades distorsionades que desgraciadament sovint són acatades pels governs. Encara així els pocs informes rigorosos fets per encàrrec de les indústries culturals han d'admetre que som davant un canvi de paradigma i no d'un "pillatge" com es vol insinuar.
Aquí alguns exemples:
  1. Informe:

    Tera consultants Building a digital Economy: The ImporTance of SavIng JobS In The eU'S creaTIve IndUSTrIeS

    L'Informe TERA és un dels més famosos. Recordarem com s'ha utilitzat per victimitzar la situació de les indústries culturals amb el pathos de la pèrdua de llocs de treball. Peró, llegint-ho en profunditat (pàgines 23, 25, 27, 29 i 31), veurem com ha d'admetre que, mentre el model convencional té pèrdues d'entre el 6 i el 35 %, el model de negoci digital té pujades fins al 1.130 %. Llavors no podria ser que els llocs de treball no s'hagin perdut sinó que simplement s'hagin generat en un altre lloc?
    Informe:

    John Kennedy IFPI Digital Music Report 2010, Music How, When, Where You Want It – But Not Without Addressing Piracy (2010)
    Article de premsa: mangasverdes.es, La industria musical no deja de crecer

  2. Informe:

    Ministerio de la Cultura de España, El cine y el vídeo en datos y cifras. 2009

    Article de premsa (Castellà) Lainformacion.com, El Cine Español cerró en 2009 con cifras récord, a pesar de Internet 30/12/2009

    El 2009, quatre de cada deu espectadors va preferir veure una pel¬∑lícula espanyola davant una d'estrangera. Aixó contradiu la ministra Sinde, que va vincular la crisi del cinema nacional amb la ‚Äòpirateria' a Internet.
  3. Informe:

    Ipsos MORI, Moving towards a legal digital film market, 28/08/ 2009

    Article de premsa: El Economista, Los usuarios que descargan archivos P2P ‚Äògastan más dinero', 2/11/2009

  4. Informe:

    Birgitte Andersen y Marion Frenz, The Impact of Music Downloads and P2P File-Sharing on the Purchase of Music, març 2009

    Malgrat que l'estudi encarregat pel govern del Canadà pretenia demostrar el contrari, es van adonar que les xarxes P2P són beneficioses per a la música.

ENTITATS DE GESTIÓ EN DESCOBERT

  1. Informe:

    Comisión Nacional de la Competenciahttp://www.cncompetencia.es/Administracion/GestionDocumental/tabid/76/Default.aspx?EntryId=35504&Command=Core_Download&Method=attachment, Sobre la gestión colectiva de derechos de propiedad intelectual, desembre 2009

    Les entitats de gestió de drets de propietat intel¬∑lectual fan la seva activitat des d'una posició monopolística. Aixó redueix els seus incentius a operar de manera eficient i facilita l'emergència de nombrosos problemes tarifaris, com posen de manifest els expedients del TDC/CNC relacionats amb la fixació de tarifes inequitatives i/o discriminatóries.
  2. Article de premsa:

    Europa Press, La abogada del Tribunal de Justicia de la Unión Europea dictamina que el canon digital que se aplica en España es ilegal, 11/05/2010

  3. Article de premsa:

    EFE. Competencia asegura que entidades como la SGAE tienen una "posición monopolística" 19.01.2010

  4. Informe:

    Associació de salas de conciertos de catalunya (ASACC) Estudio Sobre las Entidades de Gestión Colectiva de derechos de propiedad intelectual especial referencia a la situación de las salas de conciertos, Barcelona, desembre 2009

    La dificultat que les sales de concerts troben a l'hora de buscar alternatives i/o solucions per corregir els errors detectats coincideix sovint amb una falta de col¬∑laboració i predisposició de les entitats de gestió a l'hora de negociar tarifes i condicions específiques per a aquest sector.
  5. Article de premsa (en anglés):

    Michael A. Einhorn on MUSIC DISH, Intellectual Property and Antitrust: Music Performing Rights in Broadcasting Blanket Licensing and Consent Decrees , (2001)

MONITORATGE

  1. Columna d'opinió:

    Elías Notario, Sobre el capítulo final de Lost, audiencias, P2P y cadenas de TV, 26/05/2010

  2. Article de premsa:

    ADSLzone, Varios estudios de cine ofrecen películas gratis en streaming para combatir la ‚Äòpiratería', 7/06/2010

  3. Projecte de Visualització (en anglés):

    Torrent Watch, How we collected the data

    TorrentWatch és una instantània virtual del món de la comunitat dels arxius P2P que il¬∑lustra la ràtio de carregadors (sembradors) i descarregadors (sangoneres) de pel¬∑lícules mundialment populars mitjançant comparacions simultànies de la ubicació física dels usuaris i durant un període estàndard de 24 hores.
  4. Article de premsa:

    Lev Manovic para El País, La era de los "more media"

    "Imaginin una gran pantalla que mostri la corba estadística de la producció cultural global, que els permeti fer un zoom individualitzat per analitzar cada producte amb la seva respectiva base de dades, i on tot es renovi en temps real a partir de la web. Aquests són els projectes que, a partir d'ara, revolucionaran Internet". http://lab.softwarestudies.com/" http://lab.softwarestudies.com/
  5. Philippe Aigrain, Mecanismes de observation de usages pour la repartition du produit de la redevance

    Mecanismes d'observació pràctica per a la distribució d'ingressos per llicències.

NFORMACIÓ OBERTA DEL SECTOR PÚBLIC

  1. Llibre:

    Aicholzer, G. & Burkert H. (2004). Public Sector Information in the Digital Age. Between Markets, Public Management and Citizen's Right. Celtenham, Edward Elgar Publishing.

    L'obra examina qüestions clau i desenvolupaments en la controvertida àrea de la informació del sector públic (PSI). El volum tracta els temes fonamentals, els desafiaments i conflictes que apropen l'accés i l'ús de la PSI a la nova era digital. Utilitzant anàlisis empíriques detallades i casos d'estudi europeus i nord-americans, el llibre se centra en les qüestions més crucials de tall polític, económic, legal i social.
  2. Llibre:

    Bruguiere J.M. (2002). Les données publiques et le droit. Paris, Editions Litec.

    Aquesta obra analitza la informació del sector públic (IPS), que es defineix com la informació produïda dins del sector públic i que involucra diferents participants. L'anàlisi es desenvolupa en la perspectiva del mercat de la informació europeu, peró considera també l'impacte de la IPS sobre els valors socials. A més, el llibre estudia els organismes públics encarregats de difondre la IPS i les activitats informatives limitades per raons de seguretat. Més en general, el treball analitza les qüestions legals relacionades amb la disseminació d'aquestes dades públiques.
  3. Llibre:

    Burkert H. (1993). The Law and Policies of Commercialization of Public Sector Information in the EC. Stockholm, Institutet for informatik.

    L'estudi està enfocat en l'anàlisi del marc legal i de les línies polítiques de la reutilització de la PSI en una perspectiva comercial abans de l'elaboració i la implementació de la Directiva PSI de 2003.
  4. Llibre:

    Derclaye E. (2008). Does the Directive on the Re-use of Public Sector Information affect the State's database sui-generis right ? In: Gaster J., Schweighofer E. & Sint P. Knowledge Rights – Legal, societal and related technological aspects. Austrian Computer Society.

    La directiva sobre la protecció jurídica de les bases de dades, que ha creat un nou dret sui generis i ha harmonitzat les normes en matèria de copyright per a les bases de dades, no exclou de la protecció les bases de dades produïdes per l'Estat. La qüestió és determinar si les administracions públiques poden beneficiar-se d'aquesta protecció de propietat intel¬∑lectual. De lege ferenda, es va recomanar que aquestes bases de dades no anessin protegides pel copyright ni pel dret sui generis, per diferents raons, la principal de les quals és que aquestes bases de dades estan finançades pels contribuents.

    Hi ha moltes solucions de lege lada per intentar reduir aquest aspecte negatiu de la Directiva sobre protecció de bases de dades, quan s'aplica a les dades estatals (en primer lloc, el dret fonamental a la informació i el dret de la competència). Una solució específica per al problema de les bases de dades estatals no ha estat encara discutida. Ha estat proporcionada per la directiva PSI, que reconeix la possibilitat per a tots de reutilitzar la informació del sector públic (i, per tant dades estretes des de bases públiques) de manera gratuïta o pagant uns costos mínims, també per a finalitats comercials. Per tant, encara que l'Estat pot reclamar un dret sui generis d'algunes de les seves bases de dades, la Directiva sembla reduir aquesta opció de manera substancial. El treball examina detalladament si la Directiva fa realment aixó i analitza alguns models nacionals d'implementació que posen en relleu la seva ineficàcia a l'hora de limitar el dret sui generis sobre bases de dades públiques. Proposa solucions per remeiar aquest problema.

  5. Directiva:

    Directive 2003/98/EC

    La Directiva posa la base de l'actual marc normatiu sobre la reutilització de la PSI. Defineix els principals objectes en qüestió i explica els principis generals per a la reutilització de la PSI, sense imposar als estats membres cap obligació en la seva reutilització. Complementa la Directiva IPS una altra directiva més recent, la INSPIRE.
  6. Comunicació:

    European Commission, Communication from the Commission to the European Parliament, the Council, the European Economic and Social Committee and the Committee of the Regions A Digital Agenda for Europe, Brussels, 19.05.2010 Com (2010) 245

    La Comunicació de la Comissió Europea sobre l'agenda digital per a Europa es refereix també a la informació del sector públic, que defineix com una important font de desenvolupament per a nous serveis digitals (vegeu, en particular, les pàgines 6-7; 9-10 i 31-32).
  7. Informe:

    Janssen K. & Dumortier J. (2003). Towards a European Framework for the Re-Use of Public Sector Information: A Long and Winding Road. International Journal of Law & Information Technology, vol. 11, n. 2.

    La informació produïda pel sector públic no solament exerceix un paper important per a l'exercici dels drets democràtics: també constitueix un recurs económic essencial per al desenvolupament de la indústria, en particular de la indústria de la informació. Des dels vuitanta, la Comissió Europea va intentar estimular el sector públic en permetre la reutilització de la informació que aquest sector produeix. Al juny de 2002, la Comissió va presentar una proposta de directiva preparada per regular aquesta matèria. L'article ofereix una panoràmica dels principals esdeveniments i documents que van portar a l'esmentada proposta de directiva, així com de les temptatives d'avaluació que se'n van fer.
  8. Llibre:

    Longhorn R.A. & Blakemore M. (2008). Geographic Information. Value, Pricing, Production, and Consumption. Celtenham, Edward Elgar Publishing. Boca Raton, CRC Press.

    Analitzant conjuntament els debats entre productors i consumidors, el llibre ens ofereix una perspectiva coherent del que s'ha convertit en qüestions emocionals i territorials relatives a la protecció que deriva dels drets de propietat intel¬∑lectual. Tracta un conjunt de qüestions relatives a la informació geogràfica (IG), des de la seva definició, objectius i utilització fins a l'anàlisi de la manera en la qual l'IG afecta el sector privat, les organitzacions i els governs. Examina qüestions económiques, fins i tot preus, explotació, competència i drets de propietat intel¬∑lectual en entorns privats, comercials i de domini públic. També introdueix un cas d'estudi detallat que ensenya com les polítiques de collita i disseminació d'IG afecten els programes regionals i nacionals de monitoratge ambiental a escala global.
  9. Assaig:

    Newbery D. et al. (2008). Models of Public Sector Information Provision via Trading Funds. Cambridge

    ÔªøL'estudi ha analitzat l'impacte de l'adopció de diferents models per a la provisió d'informació dels fons de comerç. La seva tasca bàsicament ha estat la d'examinar els costos i beneficis per a la societat i els efectes en els ingressos públics de quatre polítiques tarifàries diferents: maximització dels guanys, recuperació de costos mitjans, costos marginals i costos zero. L'estudi s'ha centrat en els sis fons de comerç més grans per a la provisió de dades: Met Office, Ordnance Survey, UK Hydrographic Office, Land Registry, Companies House i Driver Vehicle Licensing Agency.
  10. Informe:

    OECD Report (2006), Digital Broadband Content: Public Sector Information And Content

    Aquest informe analitza la creixent importància de la informació del sector públic (PSI) i dels continguts que formen part del programa de treball sobre banda ampla digital, seguint estudis sobre publicacions científiques, música, ordinadors en línia, videojocs, continguts móbils i anàlisi que elaboren estratègies i polítiques per als continguts digitals. L'informe suggereix definir la informació del sector públic en termes més amplis respecte a la Directiva europea.
  11. Recomanació:

    OECD Raccomendation (2008), Recommendation for Enhanced Access and More Effective Re-Use of PSI

    La Recomanació indica els principis per afavorir un accés i una utilització més efectius de la PSI per al sector públic i el sector privat; una optimització de l'accés i de la reutilització de la PSI tindria un efecte positiu en els ingressos totals de les inversions públiques i beneficis económics i socials a través d'una distribució més efectiva, un augment en innovació, el desenvolupament de noves utilitzacions i una competència basada en el mercat. Els principis de polítiques internacionals contribuirien a l'intercanvi i a la reutilització global de la informació del sector públic.
  12. Informe:

    Pas J. & De Vuyst B. (2004). Re-Establishing the Balance Between the Public and the Private Sector: Regulating Public Sector Information Commercialization in Europe. The Journal of Information, Law and Technology, n. 2.

    L'article descriu el valor económic de la informació i dels documents del sector públic i la seva utilització potencial i actual. Analitza els enfocaments, conceptualment diferents, entre Europa i els Estats Units per a un marc legal en la utilització comercial dels documents i de la informació pública. La comercialització per part dels governs de la informació que produeixen i les dificultats que aixó té per a una competència justa amb el sector privat estan esmentades en algunes indicacions polítiques i de conducta. El treball conclou amb una breu anàlisi de la nova directiva europea i amb la presentació d'algunes conclusions.
  13. Assaig:

    Pollock R. (2009). The Economics of Public Sector Information. University of Cambridge, Faculty of Economics, Cambridge Working Papers in Economics.

    L'informe ofereix una visió general dels aspectes económics de la "informació del sector públic" (PSI), centrant l'atenció en la qüestió del finançament i de l'estructura reguladora. És a dir: qui hauria de pagar per mantenir la informació del sector públic i quina estructura reguladora hauria de tenir per afavorir aquest tipus de desenvolupament.
  14. Llibre:

    Ponti B. (2008). Il Regime dei Dati Pubblici. Esperienze europee e ordinamento nazionale. Maggioli Editore.

    Aquest treball és una collita d'articles sobre qüestions (principalment) legals com l'accés i la reutilització de la informació pública en diferents països europeus (Alemanya, Regne Unit, França, Espanya i Itàlia). Amb una especial atenció a la situació italiana.
  15. Informe:

    Van Eechoud M. & Van Der Wal B. (2008). Creative Commons licensing for Public Sector Information: Opportunities and Pitfalls. University of Amsterdam, Institute for Information Law.

    El model Creative Commons sembla que és un model molt atractiu per als organismes públics que intenten impulsar un accés transparent a la seva informació, tant per raons de responsabilitat democràtica com per a una reutilització comercial o no. L'estudi examina aquesta hipótesi i destaca les principals oportunitats i dificultats del model de Creative Commons per a la informació del sector públic. Avalua quan hi ha una coincidència entre l'esmentat model i els principis de llibertat d'informació de la Directiva PSI (Directiva 2003/98/CE en matèria de reutilització de la informació del sector públic), tal i com s'apliquen a la nova secció V-A de la llei holandesa en matèria de Llibertat d'Informació (Wet Openbaarheid van Bestuur). L'avaluació ha estat elaborada no simplement en termes abstractes, sinó també pel que fa a les concessions de llicències individuals. Precedeix l'avaluació esmentada una anàlisi de la informació administrativa com a subjecte de drets de propietat intel¬∑lectual, en el marc de la llei holandesa en matèria de drets d'autor i de la llei sobre protecció de bases de dades.
  16. Llibre:

    Van Eechoud M. (2006). The Commercialization of Public Sector Information. In: Hugenhoz B. & Guibault L. The Future of the Public Domain. Identifying the Commons in Information Law. The Hague, Kluwer Law International.

    ÔªøAquest informe estudia els usuaris comercials de la informació del sector públic en una perspectiva legal, centrant l'atenció en l'exercici dels drets que hi ha sobre la informació del sector públic.
  17. Informe:

    Uhlir P. (2009). The socioeconomic Effect of Public Sector Information on Digital Networks. Toward a Better Understanding of Different Access and Reuse Policies. Workshop Summary. Washington, The National Academy Press.

    Mentre els governs de tot el món tenen diferents enfocaments sobre com han de fer que la seva informació del sector públic (ISP) es trobi disponible i les condicions en què aquesta informació podrà ser reutilitzada, no sembla que hi hagi un reconeixement ampli de la importància de les xarxes digitals i la ISP per a l'economia i la societat. No obstant aixó, tot i les enormes inversions en ISP i els seus efectes estimats encara més grans, sorprenentment es coneix molt poc sobre els costos i els beneficis de les diferents polítiques d'informació en la societat de la informació i l'economia del coneixement. A través de la comprensió de les fortaleses i els punts febles dels mètodes actuals d'avaluació i els criteris de base, hauria de ser possible millorar i aplicar aquestes eines per ajudar a racionalitzar les polítiques i aclarir el paper d'Internet en la difusió de la ISP.

References on free/open infrastructure.

  1. Chapter by Gabriel Acquistapace (Usuarios de Software Libre Argentina - USLA) about Cloud Computing in the recent book Argentina Copyleft: "Turbulencias en la Nube". Avalaible also in German.
  2. GNU Free Software definition
  3. Wheeler declaration, including the meaning of "open access" and similar terms in the declaration itself. The meaning of "open access" and other terms in the declaration might put light in what could be defined open/free infrastructure.
  4. Lawrence Lessig - Free Culture.
  5. The Telekommunist Manifesto
  6. Benkler, Y. (2006). The wealth of networks: How social production transforms markets and freedom. New Haven, CT: Yale University Press.
  7. Yochai Benkler, ¬´ Property, commons and the First Amendment :
    Towards a core common infrastructure
    , mars 2001, White Paper for the Brennan Center for Justice.
  8. More specifically for specific issues related to recovering freedom from centralized services, see: Eben Moglen, "Freedom in the Cloud"
  9. Philippe Aigrain, "Declouding freedom: reclaiming servers, data and services", FLOSS Roadmap 2010 edition, pages 15-18.
  10. David Bollier, "FLOSS as a Commons", FLOSS Roadmap 2010 edition, pages 19-21
  11. Phillipe Airgrain keynote for the International Commons Conference in Berlin (1-2 November): 9 schemes for the relations between the economy and the commons.
  12. Series of books (suggested by Leandro Navarro):
    Focus on Participation, Focus on access to infrastructure, Focus on access to online information and knowledge – advancing human rights and democracy
  13. Research made in the Genero preparations ( page 5)
  14. Mako Benjamin Hill: The importance of free tools in building free software
  15. Set of quotes (in particular "zero dollar laptop" and "design 4 commoning") by Jaromil http://jaromil.dyne.org/journal/inspirations.html
  16. Taking about platforms, and even if openness is frequently neglected, it might be good to read the literature about two-sided-markets - the stuff of Rochet and Tirole is very interesting. Even if - at first glance - you may think that this literature is too theoretic and not related to communities online, that's not entirely true, once you get the crucial intuitions. This article might be also a good reading in the direction of these intuitions: http://wikis.fu-berlin.de/download/attachments/59080767/Arribas-Paper.pdf?version=1&modificationDate=1285065630000 (Federico Morando).
  17. The literature about the economics of open source software offers some examples (e.g. an old but not yet completely obsolete paper is "The Simple Economics of Open Source" from Josh Lerner and Jean Tirole) (Federico Morando).
    Definitions of openness
  18. http://p2pfoundation.net/Category:Standards#Open_Definitions
  19. http://p2pfoundation.net/The_Foundation_for_P2P_Alternatives
  20. Autonomo.us towards a free network service: [1]
  21. Definition of open by the Open Knowledge Foundation http://www.opendefinition.org/
  22. References on sustainability: P2P Foundation on Economical sustainability
  23. Map of free and open by Michel Bauwens (Spanish version)
  24. Fuster Morell, Mayo (2010). Commercial providers of infrastructure for collective action online Case studies comparison Flickr – Corporation model and Wikihow – Enterprise model. 3rd Free culture research conference – Berlin, October 2010.
  25. Joombla Article. Other articles available at: http://wikis.fu-berlin.de/pages/viewpage.action?pageId=59080767
  26. R Clarke, “Business Models to Support Content Commons”, (2007) 4:1 SCRIPTed 59
    “The research question addressed in this paper is ‘what business models enable content-developers to make their materials available in a content commons by means of open content licences, rather than seeking monopoly rents from the works by means of copyright licensing fees?’. The paper commences with a consideration of the economics of innovation, in order to identify the role of information in that process. It then addresses the ‘micro’ question of sustainable business models for organisations working within the context of content commons.”
  27. Michel Bauwens: An Introduction to Open Business Models. OSBR, April 2008.
  28. Laurel Papworth: Social Media Business Models, outlines 22 revenue streams in 4 quadrants, with “member to member” corresponding to “peer to peer”
  29. Rappa, Michel. Bussiness models on the web.
  30. Aigrain, Philippe (2010). Notes for translators on intervention at the International Commons Conference. November 1, 2010 .
  31. Working group on economy of the Free culture Forum 2009

ACTUALITZACIONS (Del 15 de Juliol al 15 de octobre 2010).